28 de febrer de 2010

Dibuix, 10; Filosofia, 0


Article del dissenyador Juli Capella publicat al diari El Periódico el passat dimecres 7 d'octubre de 2009, on reflexiona i dóna consells als estudiants de disseny:

El dissenyador nord-americà d'origen francès Raymond Loewy escrivia orgullós a les seves memòries: "Si algun dels meus joves lectors tingués la pretensió d'arribar a  ser dissenyador industrial i li agradés saber quines van ser les meves qualificacions, aquí les té i sense  donar-hi més voltes: Matemàtiques, Trigonometria, Geometria i Dibuix: molt bé. Física i Química, Filosofia, Idiomes i Literatura: zero".
El cert és que Loewy, malgrat aquesta boutade, va aconseguir als anys 60 un èxit espectacular, a part d'avantatjosos beneficis. Però el seu disseny es va esvaint, com a signe d'una època d'opulència consumista que va buscar en el disseny només formes atractives, styling, i no idees. Jo, al jove estudiant de disseny (o del que sigui), ara com ara li recomanaria tot al contrari: estar molt atent als avenços científics, basats en la física i la química. Escoltar i debatre amb gent sàvia que no tingui res a veure amb el disseny: filòsofs, pensadors, historiadors...Aprendre com més idiomes millor i viatjar abundantment per comunicar-se amb altres cultures. I, sobretot, llegir. Llegir molt abans de posar el llapis sobre el paper en blanc per dibuixar. Amb un concepte previ, amb idees fermentades, sens dubte els dissenys surten millor. Ara la nostra societat no necessita més models de cotxes, cadires o cases, per més belles que siguin, sinó un altre tipus de formalització per a les noves necessitats. Per això el virtuosisme delineant no és més que focs d'artifici, finalment més escombraries llençades a casa nostra, ja a punt d'esclatar. Avui un dissenyador pot treure un zero en Dibuix, mentre sigui excel·lent pensant. I si, a més a més, sap dibuixar, llavors ja pot ser la bomba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada